Centre Pla de L'Estany

Clarament coneguda per l’Estany de Banyoles, la comarca més petita de Catalunya està fora del que seria ecosistema mediterrani. Si comptem que les capes geològiques han estat formades per el continu sorgir de les aigües, trobem una curiosa formació de  petits estanys algun d’ells intermitents. Podem gaudir dels rius amb els seus petits afluents, evidentment de tota la conca lacustre de Banyoles i de la immensa fauna que es concentra en èpoques de migració. Com bé diríem, els pobles han anat arrelant al voltant d’aquest preciós mar interior. 

Marcada per el pas de l’aigua i la formació de la seva coneguda pedra “travertí”, el Pla de l’Estany ha estat sempre molt lligat a l’aprofitament de l’aigua, sigui en indústria o en conreus. Hi trobem tot  una col·lecció de petits estanyols de diferent mides i colors, el nomenat d’en Cisò pren els colors vermells quan arriba el fred, el de Cendra amb els seus tons verds grisosos, l’intermitent d’Espolla amb els seus bullidors d’aigües sorgents el més curiós per la presència del Triops, un cranc prehistòric que neix quan està ple i mor al secar-se; i el més conegut estany de Banyoles, amb els seus quasi 7km de perímetre i d’aigües tan canviants de colors que tan han reproduït la infinitat d’artistes que si han captivat. Aquest pot passar del verd turquesa segons la calma de les aigües al blau intens quan està torturat per el vent.

Ens podem trobar passejant per la planícia infinita de Martís, com seguir el pas del Fluvià de 97,2 km de llargada per Serinyà, Esponellà, Crespià, Orfes i així fins 21 municipis; petites illes de civilització perfectament perfilades per el pas del riu. És en aquest camí que descobrirem la flora i fauna de ribera, la tranquil·litat de les seves aigües en alguns trams i la força que alimenta centrals elèctriques, els colors que omplen infinitat de records i bons moments dels seus admiradors.

Encoixinat entre la zona volcànica de la Garrotxa i l’Empordà per l’altra; agafa característiques de cada zona. Trobem des de les formacions escultòriques del travertí, als pous sense fons que es beuen l’aigua sobrant de l’estany d’Espolla, les curioses esquerdes en la roca de les Estunes, els camps de conreu pentinats per la tramuntana... També encara que el seu propi nom sigui el de Pla de l’Estany, ni trobem una infinitat de turons, miradors y muntanyes. És a la vall de Sant Miquel on només caminant podem fer el cim de tots aquest petis pics degut a la seva forta pendent en alguns trams i una catifa de pedres que dificulten el pas amb vehicles.