Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei.
Al navegar o utilizar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'.Més informació [Tanca aquest missatge]

passeig per l'embassament de Santillana

Una invitació a deixar passar el temps al costat de la frescor de les aigües

Sortint del Centre Burricleta, es deixa Manzanares el Real pel sud, fins a la Glorieta del Montañero.

Després de creuar la carretera i deixar enrere un club hípic, s'arriba fins al pont que s'aixeca sobre la cua de l'embassament i, una mica més endavant, a una bifurcació de camins. El camí de l'esquerra, asfaltat i tancat amb una barrera per impedir el pas de vehicles, és el que cal seguir.

En aquesta zona serà fàcil observar a molts pescadors a la riba de l'aigua intentant que piqui algun lluç o alguna carpa comuna.

El camí discorre vorejant l'embassament de Santillana, des d'on es gaudeix d'una vistes excepcionals de La Pedriza i el castell dels Mendoza, més conegut com de Manzanares el Real, que es poden veure reflectits en les seves cristal·lines aigües en els dies més nítids.

La vegetació de ribera, composta principalment per sauces i alzines que creixen en els vessants de Cabeza Illescas, completen l'entorn pel qual avança la ruta.

El camí discorre en la seva major part al costat de la vegetació ribereña que creix a la vora de l'embassament, on és fàcil trobar algun lloc on poder tombar-se per deixar passar el temps sentint la frescor de les seves aigües.

Els boscos de ribera són boscos propers al llit d'un riu o embassament, per això estan formats per espècies que requereixen grans quantitats d'aigua, com ara pollancres i sauces, que poden arribar a necessitar més de dos-cents litres d'aigua cada dia. Acullen una gran varietat de fauna, que troben en aquest tipus d'hàbitats una espècie d'oasi on refugiar-se i poder menjar. Més de cinquanta espècies d'aus nidifican en aquest entorn: rossinyols, currucas, mosquiteros, oropéndolas i, fins i tot mussols, són alguns dels seus representants.

La fusta tova dels pollancres és ideal perquè els picots construeixin els seus nius i les seves fulles són l'aliment de les erugues de moltes papallones. Els arbres buits són el refugi de mamífers, com ara ratapinyades, ratolins, mosteles i turons.

Seguint la ruta, el final del passeig el marca una tanca que talla el camí. És el moment de donar mitja volta i iniciar el retorn a Manzanares el Real pel mateix camí.